“El moment aparentment inevitable i immòbil quan el nostre futur ens entra molt més a prop de la vida que aquell altre moment fort i accidental quan ens passa com de fora”. Rainer Maria Rilke
Si tot el que es basés en la velocitat, tot entre nosaltres i dins de nosaltres estaria en desaparició contínua. En la transparència, producte d’aquella ràpida imposició, que no deixa de ser ràpida per moments, hi ha, sens dubte, el desig de desaparèixer sempre en els moments eterns. En ambdós casos, la nostra ineludible invisibilitat s’amaga davant d’una realitat que passem o passem per nosaltres. Si submergim l’escena, sigui quina sigui la seva velocitat esvaïda, l’alentirem fins que segurament la portarem, fins a un punt immens, a un gran blau del límit suspès, on podem, sense remordiments, desaparèixer i fer-la desaparèixer. Si ho fem, el lloc de l’esdeveniment serà un lloc tranquil on esperar, un escenari on refondre les imatges i reflexions que ens pertanyen, l’altre es mostra que s’espanta amb la possibilitat de perdre’s finalment el dubte. . Si donem aigua a velocitat, així com la nostra transparència corporal, serà més fàcil recompondre les peces que configuren l’implausible trencaclosques del real.
Apnea | 2002 | Fotografies de duratrans muntades en una caixa de llum | 40 x 27 cm c/u
Apnea | 2002 | Fotogrames | Vídeo monocanal | 3’
Apnea | 2002 | Vídeo monocanal | 3’
Vista de l'exposició: Apnea | 2003 | Palmadotze Gallery | Vilafranca del Penedés