L’ombra és la representació, és el teatre en el sentit de l’artifici, l’ombra és l’engany, una aparença generada per la falta de llum. Aquesta instal·lació funciona amb aquest aspecte representatiu i efímer. El món de les ombres fosques és un món de segon grau. En aquest escenari, es difuminen els límits entre el món de les aparences i el de la realitat. Voldria fingir que les ombres són coses en si mateixes.
La instal·lació consisteix en la projecció de vídeo d’una acció de dues ombres sobre una imatge fotogràfica que reprodueix l’espai d’una habitació. La fotografia impresa en paper duratrans (té la capacitat d’il·luminar-se per darrere) funciona com a pantalla de projecció i mesura 180 cm d’amplada per 130 cm d’alçada. El vídeo es projecta sobre la fotografia per darrere, de manera que l’espectador vegi la fotografia d’una habitació, on caminen i actuen dues ombres en moviment. A més, la llum de la pròpia projecció pot donar a l’espectador la possibilitat d’interactuar en aquesta representació amb la seva pròpia ombra (com a ombres xineses). La instal·lació vol mostrar una breu història de dues ombres en un moment d’intimitat. És un intent de donar personalitat a dos matisos anònims que podrien ser qualsevol.
Sombras | 2002 | Projecció posterior del vídeo en fotografies de duratrans | 180 x 130 cm
Vista de l'exposició: Sombras | Espacio Tentaciones | Estampa | Madrid