DISTANCIAS D’ARTIFICI
Distàncies artificials, paisatges silenciosos i onírics. Mirades de silenci, d’espera. Suggeriment de preocupació, visions de calma. Entre distància i silenci, potser por, temps infinit, sense passat, sense present, sense futur, potser res. Sense referències, sense horitzons, sense ubicacions, sense pistes, sense presències, sense destinació. El paisatge no supera, ens entra, ens confon, ens interroga. Fragments d’immensitat oprimits, mutilats per la nostra mirada. Un joc de trucs, de dubtes entre la grandesa d’un espai inexplorat i la insignificància d’uns pocs de sorra. Deserts de la solitud ens desorienten. Estem muts, sols, sords.
Distàncias d’artifici | 2016 | Fotografies | 130 x 160 cm