PANDEMIA
El confinament ha esdevingut un mirall, una parada per mirar-nos endins, sense pressa, com a éssers humans i com a col.lectiu. Un espai frontissa per qüestionar-nos i fins i tot avergonyir-nos; per valorar i menystenir la prepotència que ens condemna a una evolució involutiva ecològicament i socialment. Una oportunitat per treure'ns la pell de l'individualisme malaltís que contamina i posa en perill la nostra existència com a espècie.
